dijous, 12 de desembre de 2013

Educar, Wert i Pisa (un escrit de Carme Miquel)

Reproduïm un escrit de Carme Miquel, mestra jubilada i escriptora, que va ser fa un temps presidenta d'Escola Valenciana, una gran dona que en aquest escrit ens fa recordar l'afirmació que fa poc li vam escoltar a Francesco Tonucci quan a popòsit de la LOMQE deia que cap reforma educativa podrà fer que els bons mestres deixen de fer la seua feina ben feta:

Aquesta setmana he d'anar a l'escola del meu nét -que és on jo vaig treballar durant 22 anys- a contar contes. Cada curs, pares, mares i mestres del centre, organitzen cara al Nadal, el que anomenen "timba de contes", on alguns familiars dels escolars expliquem diferents contalles. Fent ús de la tradició oral, transmetrem a les nostres criatures bocinets de cultura. Com la procedència geogràfica dels narradors és diversa, la interculturalitat penetra també en la "timba". Però no és l'única experiència en aquest sentit. N'hi ha moltes altres que possibiliten la col·laboració entre cultures i entre generacions i recuperen per als menuts la saviesa dels majors, que també és saviesa. Recorde ara mateix l'escola d'un amic que té un magnífic hortet que treballen xiquets i xiquetes assessorats per un iaio llaurador. Com aquestes podria explicar centenars d'experiències existens.
I no és només el passat que entra a l'escola. En altres ocasions, pares i mares de les criatures els hi expliquen les seues professions respectives. I amb aquesta activitat els escolars aprenen a valorar per igual tot tipus de treball: poden entendre la importància higiència de replegar el fem que fan alguns pares, poden veure l'interior d'un ordinador desmuntat per un familiar informàtic, aapaguen un foc amb un pare bomber o ausculten el cor amb una mare metgessa.
Però ni l'informe PISA ni la llei Wert tenen en compte aquestes coses tan importants. Com és important el treball cooperatiu entre companys, els intercanvis i la col·laboració. Com és important practicar el valor de la solidaritat i el sentit de la pau. Aquestes activitats no són avaluables però són les que defineixen el bon fer d'una escola. Com el defineixen la inoculació en l'alumnat del sentit de la responsabilitat juntament amb el sentit crític, la creativitat, el raonament i la curiositat científica.
No dic jo que els aspectes que avalua l'informe PISA no siguen importants. La competència en Matemàtiques, en Lectura i en Ciències i l'aplicació d'aquests coneixements en la vida, és imprescindible. Però mesurar-ho bé, consistiria en adaptar-se a cada realitat escolar, conéixer el punt de partida i valorar els resultats en funció d'aquests punts de partida.
Val a dir que el Ministeri d'Educació utilitza l'informe PISA de manera enganyosa per justificar la seua llei, la LOMQE. I hem de saber que aquesta llei es basa en el decret de retallades (augment de ratios, disminució de mestres), elimina els Consells Escolars com a òrgans democràtics de decisió, i els directors els nomena l'administració amb la intenció de comptar amb funcionaris sumisos. Però jo sé que continuaré contant contes en l'escola del meu nét, i que els centres educatius continuaran amb plantejaments renovadors, cooperatius i humanistes. Perquè els ensenyants tenen clar que un altra escola és possible.
ampapintorestruch@gmail.com