Estruc és la pronunciació correcta del cognom del pintor que dóna nom a la nostra escola. Dir Estrutx -com una ch castellana- és incorrecte i per tant no devem de fer-ho. De fet, mai de mai s'ha dit aixina.
I és que, en la nostra llengua la "ce hac" al final de paraula no es correspon a la ch castellana, sinó que és una grafia antiga i ja en desús que ha quedat fosilitzada en alguns cognoms. Com per exemple en Doménech, Bosch, Tronch, etc, que es pronuncien Domenec, Bosc, Tronc, etc. De fet, si mirem els textos en valencià de fa cent anys, vorem escrit, per exemple paraules com "antich", "artístich" o "blanch", en compte d'antic, artístic o blanc.
O siga, que ja sabeu: qui diga Col·legi Públic Pintor Estrutx està diguent-ho malament, perquè s'ha de dir Pintor Estruc. Corregim els nostres fills quan ho diguen malament i diguem-ho bé també nosaltres. Parlem bé, xe, que estem a l'escola!
I és que, en la nostra llengua la "ce hac" al final de paraula no es correspon a la ch castellana, sinó que és una grafia antiga i ja en desús que ha quedat fosilitzada en alguns cognoms. Com per exemple en Doménech, Bosch, Tronch, etc, que es pronuncien Domenec, Bosc, Tronc, etc. De fet, si mirem els textos en valencià de fa cent anys, vorem escrit, per exemple paraules com "antich", "artístich" o "blanch", en compte d'antic, artístic o blanc.
O siga, que ja sabeu: qui diga Col·legi Públic Pintor Estrutx està diguent-ho malament, perquè s'ha de dir Pintor Estruc. Corregim els nostres fills quan ho diguen malament i diguem-ho bé també nosaltres. Parlem bé, xe, que estem a l'escola!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada